Acabada la temporada futbolística 2025-26, amb tots els equips amb els play-offs acabats, tenim un petit impàs de setmanes sense competició per poder fer balanç del que ha deparat aquests 10 mesos de competició.
Categories superiors
A la Segona RFEF l’Atlètic Lleida no ha pogut mantenir la categoria aconseguida a l’estiu degut al descens administratiu del Lleida CF. Primer descens dels de Cappont, que han jugat bona part de la temporada al Camp d’Esports, no exempts de conflictes i disputes entre un i altre equip. Pel record però, quedarà arribar a les semifinals de la Copa Federació, amb el conseqüent bitllet per disputar la primera ronda de la Copa del Rei contra l’Espanyol amb un estadi a rebentar.
A la Tercera RRFEF tampoc hem tingut sort i el Lleida CF ha descendit de categoria quedant cuer. Amb un equip muntat amb pocs recursos i amb mig ull posat en els fronts econòmics i jurídics, no s’ha aconseguit sortir de les últimes posicions en tot l’any.
El mateix passava per Mollerussa, però un encertat mercat d’hivern amb reforços de garanties han permès mantenir la categoria per tercer any seguit.
Primera Catalana
Aquesta ha estat la millor temporada de la història de l’Alpicat, aconseguint una més que meritòria cinquena posició en l’any del seu ascens. De les 5 temporades que havia estat en aquesta categoria, és la segona que aconsegueix salvar-la.
La resta d’equips, Balaguer, Borges i Tàrrega, han tingut sort dispar. Els noguerencs han salvat la categoria havent fet els deures en la primera meitat de la competició; i els borjuts i targarins jugaran la temporada que ve a Segona.
Tots dos equips han patit sobretot fora de casa; als blancs se’ls va descomptar un punt per incidents repetits al seu camp i als blaugranes no els va funcionar el canvi d’entrenador.
Segona Catalana
Sense dubte aquesta temporada ha estat marcada per la igualtat. Tots els equips agrupats en un puny amb gran solidesa dels equips a casa, fent dificilíssim esgarrapar punts i aconseguir ratxes d’imbatibilitat. Els 34 punts de diferència entre campió i cuer és la menor distància dels últims 30 anys!
La Seu i Juneda han tingut un frec a frec intens durant tota la competició, com en la seva millor temporada dels dos equips, que també van acabar en les 2 primeres posicions.
Qui acompanyarà La Seu a Primera Catalana per primera vegada en la seva història serà el Balàfia, que ha doblegat al Sallent i a l’Alguaire. Temporada històrica i redempció de la temporada passada.
Amb una lliga tan igualada estava clar que tindríem el descens d’equips grans i històrics de la categoria. I així ha sigut: Guissona, Alcarràs i Linyola.
El guissonencs han fet un 2026 desastrós amb només un triomf en tota la segona volta, quan ja estava baixat. L’Alcarràs per la seva banda va firmar un gran inici de lliga, sent líder des del principi fins la jornada 7, amb la primera derrota a Juneda. Des de llavors, només en guanyaria 3, la darrera amb tot sentenciat.
També anirà a Tercera el Linyola, després de 18 temporades. Els linyolencs han acusat el seu mal rendiment a domicili, amb només un triomf i 5 punts sumats.
L’altre descendit ha estat el Vallfogona, que quan tothom el donava per baixat, va refer-se i guanyant 6 dels últims 8 partits, va posar emoció fins al darrer partit a Artesa.
De la resta d’equips donem per bona nota final a l’AEM i a l’Almacelles. Els del Recasens han estat el 4t millor local i s’han passejat bona part de la temporada en llocs de play-off, el mateix que l’Almacelles, que ha acabat de manera fantàstica, sent el segon millor equip de la segona volta, i amb opcions fins a l’últim partit per entrar al play-off.
Tercera Catalana grup 14
Aquest grup ha estat dominat de cap a cap pel Térmens, que s’ha mostrat intractable. La seva primera volta ha estat la 5a millor de sempre, amb només 5 punts cedits i 8 gols encaixats.
Els equips que han intentat atrapar-lo per darrere han estat el Pinyana, l’Albi i finalment el Soses. Els primers van tenir l’oportunitat de fer-los un «escac al rei» però van desinflar-se al tram final de temporada, privant-los fins i tot de poder fer la promoció d’ascens. S’han fet això sí amb el trofeu del Pepito.
L’Albi va firmar un bon inici de temporada però ha estat el segon pitjor equip de tota la segona volta amb només 13 punts. Les 8 derrotes seguides l’han tret de qualsevol travessa pels primers llocs.
Acabant amb el Soses, han firmat la millor segona volta del grup permetent-los jugat la promoció d’ascens, a la qual han caigut al darrer partit a casa contra el Bellavista-Milan.
Per la zona baixa, el final de la primera volta aglutinava molts equips amb perill però Bellvís i Alpicat B se n’han salvat sense patir al quadrar una gran segona volta.
Bellcairenc, Alcarràs B i Alcoletge són els equips que descendeixen a Quarta Catalana. Els blanc-i-vermells han estat el pitjor visitant amb 6 punts i els grocs els pitjors a casa amb només 2 triomfs.
Des de la confecció reglada de les categories regionals, el Bellcairenc només ha xafat l’últim esglaó 2 temporades.
L’Alcoletge ha durat 18 anys a Tercera (inclosos 3 anys a 2cat), i el filial de l’Alcarràs 15, amb campionat inclòs el 2023.
Tercera Catalana grup 15
S’han complert els pronòstics i el Cervera guanya la lliga i retorna en només un any a Segona Catalana. Només una ratxa de 4 derrotes seguides al principi va posar en dubte als verds, però mantenint un nivell mitjà superior a la resta l’han mantingut tota la temporada a dalt de tot. Han estat el millor visitant guanyant 9 dels 15 partits jugats.
Per darrere hi ha hagut un Verdú que està creixent temporada a temporada. Després d’haver guanyat el Pepito Esteve la temporada passada, aquesta s’ha quedat a les portes d’ascendir. Va liderar la taula unes setmanes i finalment ha caigut a la primera ronda de play-off per ascendir a Segona Catalana, una fita històrica pel club urgellenc.
Els ascendits Calaf i Santa Coloma també han fet unes campanyes meteòriques, situant-se els dos en la primera meitat de taula, fent-se molt forts a casa.
Altres equips que han intentat també lluitar pels llocs de privilegi han estat el Tremp, Castellserà i Angulària, però han anat caient durant el transcurs de les jornades, quedant en zona mitjana.
De menys a més ha anat el Pobla, que finalment ha acabat en una meritòria 5a posició per tercer any consecutiu. Aquesta vegada ha disputat el Pepito després de 14 anys. Des d’abans de la campanya que el Pobla no es classificava per damunt del seu rival Tremp.
A la zona baixa hem de lamentar el descens del Bellpuig i del Coll de Nargó. Els primers han baixat a Quarta després de 45 anys, i els nargonins han estat 4 anys mantenint aquesta Tercera, la millor ratxa de la seva història.
Quarta Catalana grup 29
Després d’haver-se quedat a les portes de l’ascens, l’Artesa volia recuperar la categoria a tota costa. Ben aviat van posicionar-se els candidats Torrefarrera, Bordeta (refundat), el mateix Rosselló (que es va quedar a les semifinals del play-off) i també un sorprenent Balàfia B, que va arribar a liderar la taula per Nadal i al final de la primera volta.
Amb tota aquesta igualtat, qui va mantenir el ritme de victòries van ser finalment el Torrefarrera i el Rosselló, jugant-se el títol de lliga en les darreres 3 jornades. Els tricolors s’emporten el títol amb una segona volta cedint només 2 empats. Porten 2 anys sense perdre a casa.
En aquest grup, posem en valor el retorn federat del Sunyer i el Seròs, amb un paper meritori a mitja taula.
Quarta Catalana grup 30
El grup 30 també començava amb una llista d’aspirants al títol diferents als habituals: Rialp i Ivars es pegaven pels primers llocs amb els ja esperats Ondara, Solsona i Cervera B, Miralcamp i Arbeca. Els del Pallars Sobirà s’han mantingut al capdavant tota la temporada i només Ondara i Solsona B li han pogut fer ombra i posar nervis en les jornades finals. El Rialp doncs, torna a Tercera 6 anys després.
La plaça de promoció se l’ha emportat l’Ondara, que l’any passat es va quedar a punt de fer-la. Han sortit vencedors de l’enfrontament contra el Rosselló havent guanyat els dos partits i jugaran a Tercera en el 3r any de fundació del club.
